esborrall

Cursa

27082014833

Un impuls triomfal, ple de promeses, indica l’instant idoni que li brinda un partit de futbol. El noi deixa enrere la cleda i traça senderes en la foscor. A l’altra banda del reixat la natura mostra la bellesa més pregona i comença a córrer, sense mirar enrere, tot allunyant-se de l’ombra que el persegueix i, probablement, d’ell mateix. La carrera li acreixenta l’horitzó, empobrit per l’acumulació del fang amb què intentaven modelar-lo, i el fa sentir lliure, viu!. Com palafrè blanc cavalca el vent, inconscient de les conseqüències del seu acte, fins a arribar a l’infinit il·limitat que li regalen la llum arrissada i el balanceig etern de les onades. Tot el que l’envolta flueix, lliurement, i l’empenta a avançar per l’arena fins a arribar vora l’aigua, on xapoteja com un infant.

De repent, alguna cosa li assota el pensament. Potser s’adona que no ha guanyat la cursa; que les normes també habiten aquella terra promesa i que aquestes no les dicta cap humà, sinó la part més agrest de la naturalesa. Desconcertat, conscient que no pot quedar-se quiet  al mig de la fugida intenta avançar, a posta que l’única manera de fer-ho és desfent camins, la qual cosa el paralitza i l’inquieta.

Pobre infant, perdut en la creixença, presoner de camins esvaïts, que no arriben enlloc; sense cap altra alternativa que imitar la quietud amansida de les aigües regurgitant   despulles. Tal vegada arribis a saber que no és fàcil aconseguir la llibertat, menys encara quan es viu d’esquenes a una societat que ens congela, amb la intenció d’uniformar-nos, i ens talla les ales, tot just quan som a punt de començar a volar.

Anuncis

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 7 Setembre 2016 by in Mirada, Relats.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Tot enllaçant poemes

Penedesfera

counter for wordpress

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: