esborrall

Carme Rosanas

MPS 0001 Carme

 

 

 

 Amb tu, Carme, improviso cites a cegues en llocs de carrers amples i callats, tot buscant fulles perdudes on neixen converses. Les veus s’entrellacen en un mar dialogant i sentiments lliures, aliens als enormes arbres i aspectes massa sòlids de la vida que emeten sorolls destructius i castrants.

Els contraris s’atrauen en un retall de blau, tapant el blanc que fa als dements insalvables.

El sol llisca amb una senzillesa emotiva, fent-me sentir el plaer d’haver furgat en el retall de cel d’un vell carreró, desempolsant hores felices.

 

 

Anuncis

7 comments on “Carme Rosanas

  1. carmerosanas
    2 Març 2014

    Amb tu, Pilar, acudeixo a totes les cites, segueixo les petjades dels camins i reconec cada fulla que amaga una conversa. Els teus mots em fan volar i així oblido els objectes massa concrets que se m’incrusten dins de les paraules i retrobo metàfores i imatges lleugeres com l’aire que se m’escapen, com papallones lliures, que et deixen fruir de la bellesa encara que no les atrapis. I jo crec volar mentre t’encalço.

    Llisquen també les hores, entre silencis i converses, a cada temps sabem posar-hi el que toca… sense remors que ens allunyin. Tots els sons ens acosten, també les notes dels silencis que ens ajuden a pensar-nos.

    Gràcies de nou, ninona…

  2. Elfreelang
    3 Març 2014

    què bé que escrius Pilar …..delicadesa, bellesa i amistat traspuen els teus mots

  3. anforsa
    3 Març 2014

    Amb els espolsadors antics de retalls de roba em faig pas entre la nuvolada de falses il·lusions… La òptica que em brinda la neteja fa que la claror dels anhels es despertin i ennueguin els falsos gnoms que em privaven dels meus delits… Sa en el treball ara reposo damunt el núvol que un dia es convertirà en escabellosa…Avui li diré que esperi a posar-me la llàgrima als ulls ara que tinc el cel net de fatxendes impertinents… El plat del recapte s’omplirà de manduca dels àngels i fins podré convidar cardenals a llepar-s’hi els dits, ells que saben de les delícies del ventre m’aconsellaran el menú de les meves pamplines….Quan sàpiga el be de déu, ja us convidaré a la bona taula… No cal que porteu tovalló, ara si, plenetes d’il·lusions …Anton….

    • esborrall
      20 Març 2014

      Res més delicat que les puntes de coixí amb què ens respons. 🙂

  4. payday
    19 Març 2014

    I’m extremely inspired together with your writing abilities and also with the layout to your blog.
    Is this a paid topic or did you modify it yourself? Anyway keep up the excellent high quality writing, it’s
    rare to see a nice weblog like this one today..

    • esborrall
      20 Març 2014

      Hola payday. La plantilla és gratuita. M’alegra que t’agradi. Pel que fa al contingut, si t’ha agradat, ens tornarem a veure. 🙂

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 2 Març 2014 by in Mirada.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Tot enllaçant poemes

Penedesfera

counter for wordpress

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: