esborrall

Vagareig

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

 

 

Els carrers nien camins on les petjades arrelen. A voltes em descobreixo amagada en un replec oblidat i em rescato. El ranci olor d’un nàufrag es converteix en dolç almívar que m’engata i m’empeny a seguir, tot sentint-me mestressa dels passos que arrossego.

Escric en veu alta els nous paisatges, que niaran en les branques d’altres carrers on tornaré a amagar-me, en el cicle vital de descobrir-me. Ànima de crisàlide, nimbus imprecís; cuc i papallona entreteixint la quimèrica tasca de desplegar les ales, ansiosos de cel, assedegats de nous confins.

 

Anuncis

13 comments on “Vagareig

  1. mari-pi-r
    13 febrer 2014

    Encontrarse escondida en medio de un paisaje como el que nos muestras es como estar descansando y dejando ir la mente.
    Un abrazo.

  2. esborrall
    13 febrer 2014

    Sé que esta montaña es mágica para tí, Maripi. Para nosotros es un decorado que no nos cansamos de ver y admirar. Cuesta muy poco perderse por cualquier camino que nos lleva a ella.
    Si un día vienes por aquí te llevarás unas fotografías increibles. En estos días la plana parece nevada con los almendros en flor y pronto empezarán a brotar las viñas.
    Un abrazo.

  3. carmerosanas
    13 febrer 2014

    Intentant diàlegs poètics… 🙂 molt bonica la teva prosa poètica.

    No arrelen les meves petjades i els camins em fugen per ajudar-me a volar. Em rescataria si sabés on guardar-me, protegida del buit… però és el buit que em crida i barrejo passes i batecs per arribar fins a mi mateixa. M’hi acosto força, però encara no hi sóc. Sóc en un no lloc indefinit, on les arrels que duia ja no serveixen. L’aire les esfilagarsa en un no res. I el vent s’emporta passats i futurs.

    Com si hagués deixat a la vegada un llast, sentint-mer desarrelada. Recomenço ran de terra i encara no arrelen les meves petjades.

    • esborrall
      13 febrer 2014

      M’encanten els diàlegs, A mi també m’agrada el que tu escrius, Gràcies!!!

      Et percebo ocell entre lletres de fum, entre rostolls que cremen, entre prismes penjants que m’emmirallen. Per a mi, ets la nitidesa en un tot molt complexe del present. I quan tu dius buit, jo dic compromís; quan dius indefinit jo veig cadenes que intentes trencar.
      Dona entregada, arrelada a molts cors, durant el vol lliure que fa invisible la petjada, no exempta de profunditat. Atura’t sobre la branca en què t’admiro i et trobaràs.

      • carmerosanas
        14 febrer 2014

        Ara m’has fet plorar d’emoció, nina… t’abraço amb un somriure 😀

      • carmerosanas
        2 Març 2014

        He posat aquest diàleg al meu blog, Pilar…
        Ahir i avui s’hi estarà, a la secció dels caps de setmana, de diàlegs poètics…

        Una abraçada

  4. Rafel
    13 febrer 2014

    Quina màgica passejada per sentors i paisatges.
    “Mestressa dels teus passos, sempre assdegats de nous confins”.

    • esborrall
      13 febrer 2014

      El meu terrer és ple de màgia i m’agrada descobrir-la i redescobrir-la en noves mirades.
      M’agrada la redescober-ta dels mots que em regales. gràcies, Rafel! 🙂

  5. Elfreeang
    14 febrer 2014

    llegir-te és un plaer Pilar….com ho escrius i el què …..bellesa en estat pur

  6. M. Roser
    19 febrer 2014

    Les petjades germinaran i amb el temps, els camins per on passeges, estaran vorejats de flors, on boniques papallones hi faran estada per xuclar-ne el dolç nèctar i voleiaran el teu costat, per fer-te companyia…
    Petonets, Pilar

    • esborrall
      2 Març 2014

      De moment, hem d’alçar els ulls per poder veure les flors dels ametllers. Estan preciosos. Aviat descobrirem margarides i roselles, en tombar qualsevol camí. Sort de la natura que ens envolta i tanca els meravellosos cicles que la componen.
      Una abraçada, M. Roser!!

  7. esborrall
    2 Març 2014

    Carme, he anat al teu espai i m’he quedat una estona. M’has emocionat amb el teu gest, el qual m’ha permés veure un munt de coses des del brocall del temps que ha passat. Quan els fruits maduren la perspectiva guanya nitidesa.
    GRÀCIES!!!

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 13 febrer 2014 by in Mirada.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Tot enllaçant poemes

Penedesfera

counter for wordpress

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: