esborrall

Evocació

DIGITAL IMAGE

Era a l’alba,

Quan les canyes corrien

Entre la boira.

L’arpa de canyes,

arrelada a la terra,

em xiuxiueja.

Al bosc de bambú,

la foscor s’hi endinsa

junt a la pluja.

Refila, Ney!

Als vidres, mil espurnes

de calamarsa.

Al llarg passadís,

el vent corre i xiula

melodies d’aigua.

Entre les canyes

els primers raig de lluna.

Cuques de llum.

Advertisements

10 comments on “Evocació

  1. carmerosanas
    11 Desembre 2013

    Una descripció d’haikú a haikú que t,hi va apropant fins a fer-te sentir dins del bosc de canyes de bambú. Excel.lent!

    • esborrall
      15 Desembre 2013

      Ha estat un exercici plaent amb el qual pretenia descriure el paisatge com a espectadora i com a part d’ell.
      Si els llegim en diagonal, els primers haikús de les mostren la visió des de dins i com permet que el paisatge hi entri o sortir a trobar-lo.
      Si es llegeixen en vertical, la perspectiva canvia. Hi ha una evocació / una crida mitjançant diferents sons / una manera de ser dins del paisatge.

  2. galionar
    11 Desembre 2013

    Una nova faceta teva que desconeixia, Pilar; excel·lents els haikus!
    Una abraçada!

  3. Elfreelang
    12 Desembre 2013

    carai que bé i que maco t’ha quedat!

    • esborrall
      15 Desembre 2013

      Et refereixes al traçat en diagonal? Potser sí, que queda millor que en vertical 🙂

  4. m. roser
    12 Desembre 2013

    M’agraden aquestes canyes entre la boira i les cuques de llum que si amaguen…
    Petonets, Pilar.

    • esborrall
      15 Desembre 2013

      Les canyes formen part d’un bosc de bambú del Japó. Les cuques de llum s’hi emmirallen.
      Gràcies!

  5. Josep
    14 Desembre 2013

    És el haikú millor en una llengua que empra ideogrames, més que en una que té un alfabet fonètic?
    On queda el joc de formes i polisèmies?
    Potser per açò en Joan Brossa creà els POEMES VISUALS.

  6. esborrall
    15 Desembre 2013

    L’escriptura xinesa o japonesa és molt vistosa, però crec que el més important de l’haikú és el contingut. M’agrada el joc d’encabir el tot en la brevetat d’una idea o concepte.
    Papasseit va emprar l’haikú com a punt de partida en l’obra “Vibracions” i a “El poema de la rosa als llavis”, tot adaptant-lo i fent-lo propi.

    Pel que fa als poemes visuals de Brossa, els veig més a prop dels pictogrames. Mai aconseguiré fer-ne un, ja que el dibuix se m’ha resistit sempre. 🙂

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 11 Desembre 2013 by in Haikús.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: