esborrall

Temps ert

Temps ert

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

Va invertir molt temps en la dubtosa quimera de perllongar la  joventut. Sentia com una llosa carregada a les esquenes el saber, que quan li arribés la senectut sofriria la fragilitat, la petitesa, la vulnerabilitat, de la irreversible deterioració física. No podia evitar la necessitat i exigència d’una perllongada immaduresa i es va endinsar sense saber-ho en l’anhel etern, sense tenir plena consciència del que volia o no volia. En l’afany de esdevenir una víctima més del pas irreparable dels anys, es va convertir en un dels vampirs tan en boga de la societat en què vivia, canviant qualsevol arruga pels traços invisibles de les cicatrius del bisturí.

Aquesta va ser la manera en què va descobrir el secret de la joventut eterna i les seves conseqüències imprevisibles. Dit secret no era un altre que el comprovar l’auto engany, ja que res etern existia més enllà de la prolongació estèril d’una vellesa encoberta, davant la freturosa dignitat d’acceptar morir-se a temps.

Així que va perdre l’oportunitat de descobrir l’eternitat del pensament, lliure, on no arriba el temps. Etern en el descobriment diari, en l’admiració de  cada moment, impossible de frenar-ho amb les dormidores vitals d’un futur incert.

L’eterna joventut no va permetre que l’espurna de la vida agafés les regnes i va cessar amb la fi del temps ert.

Advertisements

11 comments on “Temps ert

  1. carmerosanas
    23 Novembre 2013

    Hi han inversions de temps, en manipular el seu pas… que esdevenen no només inútils sinó devastadores…

    Em quedo amb el teu pensament, lliure i ple d’eternitat… i amb un final discret i digne i que no s’allargui més del que seria raonable…

    Una abraçada de dissabte, bonica.

    • esborrall
      28 Novembre 2013

      Coincidim plenament en l’enfoc d’un final digne. Tal vegada, perquè sabem el que podria ocasionar l’eternitat. 🙂

  2. Joan
    23 Novembre 2013

    D´etenitat n´hi ha una només, i hi serà sempre que algú la sàpiga llegir, com tú fas escrivint-la, descrivint-la o recitant-la.

    Molts records

    ( que també són eterns )

    • esborrall
      28 Novembre 2013

      Gràcies Joan. La que tu descrius també és encisadora, tan arrelada a la terra, el paisatge, el sentiment.
      Jo també et recordo i et visito sovint…Mira atentament l’horitzó. Una abraçada.

  3. galionar
    24 Novembre 2013

    Hi ha qui no accepta el pas dels anys de manera natural, que viu amb l’única prioritat d’estancar-se en una etapa concreta de la seva vida, mentre que la resta dels seus aspectes vitals continuen el seu curs inexorable. En el cas del teu conte, és l’aspecte físic el qui roman inamovible, en d’altres casos és un estat d’immaduresa d’algú que es nega a créixer mentre que el seu cos està en disharmonia amb la seva ment… Molt bona narració, Pilar, per a un matí de diumenge.
    Una forta abraçada!

    • esborrall
      28 Novembre 2013

      Té a veure amb un teatre de titelles, segons quin comportament. Com és possible que passi, tant parlem de la llibertat de la dona? Tal vegada algun dia, la moda i la bellesa sigui quelcom més que el que ens volen fer creure. El cost de seguir-la és molt elevat.
      Gràcies, maca!

  4. Elfreelang
    24 Novembre 2013

    el pas i el pes del temps ….de vegades m’agradaria viatjar a voluntat en el temps cap enrere i cap endavant …..gràcies per les teves poètiques i filosòfiques precioses reflexions …..

    • esborrall
      28 Novembre 2013

      Vols dir que no ho fem, Elfreelang? Què són sinó les referències al passat i al futur?
      Gràcies!

  5. Esther Peiró
    28 Novembre 2013

    Efectivament, res és per sempre.

  6. esborrall
    28 Novembre 2013

    —Sortosament! 🙂

  7. m. roser
    1 Desembre 2013

    Això de perllongar la joventut, no treu cap a res, el que importa és saber viure cada una de les etapes de a vida, amb dignitat i serenor…
    Penso que no hi ha res més trist que una persona d’una edat respectable( de respecte) pretenen actuar com si fos de la primera volada…
    Petonets Pilar.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 23 Novembre 2013 by in Relats.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: