esborrall

Mite

528611_538151276235847_2109813589_n

Fils contra els minotaures,
híbrids de Pasífae
i el toro blanc,
adrecen els passos
al centre del poema
i desamaguen secrets.
Teixeix Aracne
el tapís;
flats d’onades blanques,
que componen
el mar primigeni
del qual cimellaren,
esbalaïts de nostàlgia.
La cruïlla,
s’acreix en enyorances;
broda la filassa
la incomprensió.

Anuncis

10 comments on “Mite

  1. Joan
    14 Abril 2013

    Res d´incomprensió, potser alguns elements mitològics,però el cel, els núvols – aquest mar primigeni – i els teixits als arbres cada dia són més clars.

    La poesia vola dins la teva ment.

    • esborrall
      27 Abril 2013

      Tens raó, a mesura que passen els dies clareja més d’hora i durant més temps…Encara que la mitologia es capfiqui a complicar el seu trasncurs.
      Com les papallones! 🙂

  2. carmerosanas
    15 Abril 2013

    La incomprensió crec que ha envaït massa les nostres vides, incomprensió per tots costats… malgrat l’optimisme del Joan.

    Malgrat tot m’arrecero en el centre del poema i m’arrauleixo entre els secrets més bonics.

    • esborrall
      27 Abril 2013

      Sort de les escletxes per les que s’escolen alguns raigs de llum.
      Gràcies, Carme, per atrevir-te a arribar a l’epicentre.

  3. Rafel
    16 Abril 2013

    Potser el fil fins el centre del poema ens atrapa, ens perdem en la complexitat i respirem incomprensió?

    • esborrall
      27 Abril 2013

      Podria ser, Rafel. El fil, però, en aquest cas és una trampa des del començament que et fa donar passos enrere abans d’endinsar-t’hi. Crec que si s’aconseguís avançar el camí es faria planer.

  4. m. roser
    17 Abril 2013

    Aquests fils que desamaguen secrets , ens deixen una mica indefensos, però ens arraulim dins el tapís d’onades blanques, que ens protegeixen de les nostàlgies i la incomprensió…

    Petons de bona nit, Pilar.

    • esborrall
      27 Abril 2013

      El tapís ens ajuda a no mirar enfora. Així el mirall no es fa miques, com en les llegendes artúriques.
      Una abraçada, M. roser.

  5. Mac
    23 Abril 2013

    Bona diada, Pilar, m’acompanyo del teu poema.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 14 Abril 2013 by in Poemes.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Tot enllaçant poemes

Penedesfera

counter for wordpress

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: