esborrall

Tessel·la

SAMSUNG DIGITAL CAMERA

El món desapareix, indiferent a les absències. Els ulls transiten entre les files, cendroses, assaborint la llibertat, bressolats per l’amanyac que el vent pentina dibuixant les neus, mudant petons. En el clar, l’ametller es lliura a la boira del blau que neix tímida. La lluentor nívia el vesteix i l’encén com una torxa que crema a contrallum. De vegades, la realitat desllueix el somni que es desperta entre les coses petites.

Anuncis

14 comments on “Tessel·la

  1. pais secret
    3 Març 2013

    No sabria dir-te exactament que és el que m´agrada més d´aquest escrit, segurament tot, sobretot la calma que encomana després d´uns dies de temporal.
    M´intriga el títol, tessel·la és una paraula que m´agradat sempre i ara la visualitzo en un pètal d´ametller caigut al terra.
    Bon dia Pilar

    una abraçada

    • esborrall
      3 Març 2013

      Gràcies, País.
      Què seria la llum sense una embosta o el mosàic sense una tessel·la?
      Tampoc no és res un paisatge sense ambdues, encara més petites, en un pètal caigut al terra.
      La neu va dibuixar paisatges de somni a la plana. Entre les vinyes va néixer aquest pensament.
      Records i somriures.

  2. Elfreelang
    3 Març 2013

    espero que la realitat no espatlli cap tessel·la d’aquest màgic i poètic mosaic

    • esborrall
      3 Març 2013

      A voltes ho fa. En aquest cas, però, era millor que el somni.

  3. galionar
    3 Març 2013

    Sí que ho fa. la realitat, això de deslluir els somnis, Pilar. Però si convé li direm que s’esperi fora una estoneta, fins que hàgim somiat una mica més.
    (Per cert, no puc deixar-te comentaris a la web dels contes perquè em demana una mena de codi que no sé; em sal greu…)
    Una abraçada!

    • esborrall
      3 Març 2013

      En aquest cas els deslluïa perquè era millor. Calia despertar-s’hi. ^0^
      No et preocupis, Montse. T’agraeixo amb el cor tot el que has fet.
      Petons, maca!

  4. carmerosanas
    3 Març 2013

    Jo visualitzo la tessel·la, precisament com el teu mateix escrit. Una petita peça de vida, de somni, de realitat. Una peça de colors enyoradissos però càlids i plàcids.

    Una tessel·la per anar construint …

    Bona tarda de diumenge, Pilar. Abraçades, guapa!

    • esborrall
      3 Març 2013

      Una peça necessària per tal de no deixar res a l’atzar.
      Que t’haig de dir a tu, que en col·lecciones a diari…
      Bon vespre, bonica.

  5. Mari-Pi-R
    3 Març 2013

    Me quedo con tu linda frase “La realidad desluce el sueño que se despierta entre las cosas pequeñas”.
    Feliz domingo, un abrazo

    • esborrall
      19 Març 2013

      Me gusta cuando alguien se siente impelido a escoger. !Gracias¡

  6. anforsa
    4 Març 2013

    perdruscall menut del temps
    que comptes padellassos…
    Esquitx de guspires tendres
    que ballen davant meu
    esclafint la virior callada
    d’un arbre que esclata
    al temps de vida prompta
    bellugadís de sava i nervi
    existencial permanència
    als cànons d’establert del conclave…
    La torxa viu, i es delireja
    en el nou camí que comença…
    El vent no apagarà mai
    el brotim que descapdella
    el moment suprem, intens
    del seu viure al viure….
    ………………….. Anton…

    • esborrall
      19 Març 2013

      Has vist la torxa. Genial! ^0^ Preciós i reflexiu el teu poema, Anton. Gràcies!

  7. m. roser
    5 Març 2013

    Somnio un bosc cendrós, temps ha, pel pas de les flames… L’ametller, esquelet fantasma, abraçant el cel amb les extremitats ramificades, es deixa acaronar pels flocs de neu que emblanquinen tot el paisatge…Aquesta vegada la realitat fa més lluent el somni, plena d’estrelletes de neu que es barregen amb els pètals que cauen de les branques…
    Petonets.

    • esborrall
      19 Març 2013

      El vaig llegir, aquest bosc. De la mà dels teus records entranyables que el feia menys fosc, menys gris, més verd. Gràcies!

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 3 Març 2013 by in Mirada.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Tot enllaçant poemes

Penedesfera

counter for wordpress

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: