esborrall

La figuera

775679_10200204857338654_1492500083_oFoto: Maria Rosa Ferré

Es traspua el crepuscle entre els serpentejants i laberíntic braços de Visnú. S’estén darrere l’eclipsi cendrós de la figuera que, joiosa, escabella com una Dríade el seu intricat embolic, es blega gairebé arran de terra i s’eleva, en l’elegant letargia nua. El sutge es retorça i acaricia amb les puntes tendres i adaptables, la volta blava que vespreja, les arrels invisibles, assentades a la terra. L’espectacular rondalla tentacular tot ho abasta amb l’embullat esquelet que la fa inquietant i única.

L’obaga s’enfila cap a esquinçalls encesos en què nia la brasa del malbaratament cromàtic abans d’apagar-se. Les ambrades fantasiegen enrogides i vindiquen el diàleg de llums que oscil·la en la cimera. El banús s’estén anestesiant el dia mancat de refugi; la mirada es dilueix en una fogonada que el captura i amaga l’heli en la retina.

Anuncis

13 comments on “La figuera

  1. carmerosanas
    3 febrer 2013

    Crescudes les branques d’un mateix cor, amb desequilibris evidents que només iguala l’intricat embolic dels branquillons… volen posar-se al bàndol de les ombres, sentint-se traïdes per cada escletxa de llum que les travessa.

    La llum sempre busca els més mínims forats…

    Bona nit, pilar i Bona setmana!!!

    • esborrall
      3 febrer 2013

      Un sol cor que batega venç qualsevol nit.
      Igualment, preciosa!!!

  2. Preciós com tot el que tu escrius i que et surt… de no sé on, però que serveix per demostrar que les paraules poden curar-nos fins i tot l’ànima. Gràcies per escollir la meva foto per fer-ho possible Pilar !

    • esborrall
      4 febrer 2013

      Quan vaig veure aquesta posta de sol darrere la figuera, vaig sentir-me molt petita, al mig de la bellesa del paisatge.
      Sóc jo qui t’agraeixo la teva sensibilitat a l’hora de inmortalitzar instants i compartir-los,

  3. sa lluna
    4 febrer 2013

    Un instant preciós, únic, recollit des d’una retina molt més intensa que la de l’ull, la del teu cor.

    Bona setmana, nina!
    Bessets.

  4. galionar
    4 febrer 2013

    Una imatge preciosa acompanyada d’unes paraules que la descriuen com si l’haguessin tornat a fotografiar des d’un altre angle. Una compenetració perfecta. Ai, els crepuscles…
    Una forta abraçada.

    • esborrall
      17 febrer 2013

      Tal vegada descriure una imatge sigui, com tu dius, donar-li una altra perspectiva. Són preciosos al nostre terrer!
      Petons, bonica.

  5. Esther Peiró
    6 febrer 2013

    Ja saps que m’encanta la riquesa de les teues descripcions. Formidable, Pilar!

    • esborrall
      17 febrer 2013

      Gràcies, Esther! Ja saps que m’agrada veure’t.

  6. m. roser
    6 febrer 2013

    Una figuera sinuosa al bell mig d’una posta de sol…Una imatge preciosa que tu decores amb les teves, amb paraules dignes sempre del vocabulari de l’Olimpi…
    Petonets.

  7. m. roser
    10 febrer 2013

    Ui, se m’ha colat un “amb”…Mecatxis!

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 3 febrer 2013 by in Mirada.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Tot enllaçant poemes

Penedesfera

counter for wordpress

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: