esborrall

Roda

Buit. El dia no existeix i la nit no es consolida. Transparències. A l’ocàs, van quedar aparcats somnis i hores màgiques on tot era possible. Silenci. Realitat i ficció ocupant les voreres. Tedi. El que passa és llunyà, en l’adulació i el llorer del mediocre. Cant. Punt de vista, emoció, dubte, referència. Contemplació. El bell no té retrets i se situa en l’eufòria de la paraula. Temps. Els àngels amb una sola ala s’abracen i volen alt, molt alt. Llum. Vola la primera alosa, es desfà el buit, gota a gota.

Advertisements

12 comments on “Roda

  1. carmerosanas
    28 gener 2013

    Allò que es bell no té mai retrets… oi? 🙂 M’enganxo a aquesta frase, deu ser perquè no m’agraden gens els retrets… 😉

    Els àngels han perdut una ala? però abraçats segueixen volant! La unió fa la força.

    • esborrall
      1 febrer 2013

      Si en el que sigui podem gaudir de la bellesa, no, no en té. Ans al contrari, jo agraeixo el gaudi.
      En aquest cas, els àngels neixen amb una sola ala, per això s’abracen. Aquesta mutilació els permet la descoberta de l’altre…Tal vegada algú ho ha volgut així. ^0^

  2. Pais secret
    29 gener 2013

    Contemplo les paraules que has dibuixat entre la boira i la foscor del vespre. Hi ha molt de silenci al voltant i molta reflexió, em fa sentir com un àngel amb una sola ala, malmesa i desplomada. Malgrat això, malda per no rendir-se.

    • esborrall
      1 febrer 2013

      La boira i la foscor d’un migdia d’hivern, sense cap retoc a la fotografia. Potser el dia tenia pressa per arribar a la nit. Hi havia silenci, sí i també olta reflexió que em feia pensar en abraçades, d’aquelles que et fan sentir lluny de la soledat.
      Un petó, País secret.

  3. La Gallina Marcelina
    29 gener 2013

    les teves paraules calen molt endins, com una música antiga i fetillera, gota a gota…

    • esborrall
      1 febrer 2013

      Les que utilitzes per comentar també, espurneta. Al mig del degoteix, sospira la garsa en el vol a ras de terra, entre la boira.

  4. sa lluna
    29 gener 2013

    Aquest silenci que envolta el temps d’intimitat, on sembla que res és res i poc és tot, omple de llum aquest racó.

    Volem com els àngels, molt amunt!
    Aferradeta ben forta.

    • esborrall
      1 febrer 2013

      Fas música amb les paraules, llum. S’assembla a la percusió de la pluja.
      Gràcies!

  5. lolita lagarto
    29 gener 2013

    m’agrada que la realitat i la ficció ocupin les voreres..
    un text exquisit! i una foto molt onírica..

    • esborrall
      1 febrer 2013

      És important que ho faci per poder trenar-les i mantenir el pensament ocupat.
      Potser sí que somiava la imatge de la foto.
      Gràcies!

  6. Macondo
    29 gener 2013

    Encadenant conceptes, de vegades lleugers, de vegades feixucs.
    Quin contrast entre grisos i el vermell encès del teu nom!

  7. esborrall
    1 febrer 2013

    Encadenant i mirar que no perdessin l’equilibri.
    M’agrada el vermell sobre gris…De fet, el vermell m’agrada percebre’l en tot, encara que els dies vermells a voltes són difícils.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 28 gener 2013 by in Mirada.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: