esborrall

Dibuix

Trobat a la xarxa

Observo les parets que antany foren llenços. La de davant té dibuixada la silueta de la nena i la mirada que salvava la distància amb l’infinit. Més enllà, la figura de filferro d’uns arbres nus l’envolten d’hivern. No fa preguntes, no busca respostes, no demana, no exigeix​​, preveu l’aridesa del silenci total que l’envolta, sabedora que és més que un instant, que una ombra. Aquí i allà, unes cases dispersades toquen el cel amb les gairebé etèries colobres negres que escapen de les cendres.

Tot sembla fluir i ella li somriu al sol que llueix, malgrat l’aparent boira del paisatge, i es beu la seva mel. Fa un pas més enllà del mapa imaginari i cerca l’aiguaneix de pedra roja. S’acofla i respira el vent que brolla, llavors em mira i m’entrega la clau del crepuscle matutí.

Anuncis

10 comments on “Dibuix

  1. carmerosanas
    21 Novembre 2012

    Avui he vist un crepuscle matutí d’alt nivell. Molts dies el veig i sempre és diferent. Si en tens la clau, potser encara el podràs veure.

    • esborrall
      23 Novembre 2012

      Gràciespel teu crepuscle. He tancat els ulls, he fet sevir la clau i l’he vist. ^0^

  2. sa lluna
    21 Novembre 2012

    Aquesta nena té la clau de coses molt imteressants, crec que el silenci no li destorba, ans al contrari. Quina sort que tenguis la clau tu, ara!

    Aferradetes, nina-

    • esborrall
      23 Novembre 2012

      El silenci va ple del que no es diu i li agrada escoltar-lo. N’estic segura. Petons, maca!

  3. m. roser
    21 Novembre 2012

    És que per més que la boira ens tapi el paisatge, al final, sempre torna a lluir el sol…
    Petonets.

    • esborrall
      23 Novembre 2012

      Sempre, sempre, hi és el sol. La boira, envejosa, tan sols el tapa. Una abraçada.

  4. maisseblog
    26 Novembre 2012

    Preciós!

  5. anforsa
    27 Novembre 2012

    El poeta, avui, ha collit pinzells
    i per colors les lletres….
    Tenia l’alè en l’horitzò…
    Fluien llums acolororides…
    Volia deixar plasmada
    la bellugadissa del instant únic.
    I els mots fluien com rajolí
    i triaven el lloc immortalitzant-se
    i els colors parlaven sense embulls
    Pau i Guerra, aleshores, amigaven
    i es feu la quietud i en el dibuix
    es podia llegir en format arquet..
    – El silenci .és nostre himne de Pau.
    ………………………… Anton.

    • esborrall
      8 Desembre 2012

      Gràcies, poeta per agafar els pinzells i donar-li color als textos. ^0^

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 21 Novembre 2012 by in Eco.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Tot enllaçant poemes

Penedesfera

counter for wordpress

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: