esborrall

Fogonades

Carme Rosanas

De poc temps t’envelaren els ulls de nit i et desempararen pels carrers de déus sense nom, plens de presumpció ridícula, a la frontera imaginària d’horitzons verticals. Fores quimera i la imatge dels teus ulls tot surant davant els meus, em feu sentir que el fred se’m colava pel coll, i apagava la calidesa on brunzien els insectes. Allà, ja no es bolcava la llum a dojo, només els focs follets ballaven i apagaven les estrelles errants abans de caure, al compàs del miol exempt de forces del tigre de Shadon, convertit en gat abandonat.

L’espai s’omplí de rumors; s’hi alçà la veu de la calma i,  llavors, s’abraçaren les pestanyes amb força, tot obligant-me a sortir d’un insomni prolongat. Sobre el terra, acompanyat del suau aleteig dels dits que descorrien fumerols, dormí el llibre.

M’esvaí en aigua, a punta de dia, i no va haver-hi sorra ni riberes que em detinguessin. Hi caigueren torrents de llum i de les ones emergires, brillant, càlida, suau, com la lluna que m’esperà i en aquell moment s’amagava. Les deesses de la música repicaren l’amanyac de la teva cançó de bressol i hi oscil·laren el temps i el sol, tot detenint en aquell instant la carrera. Florires de nou, a l’aigua. El lotus cobrí l’estany i l’insuflà vida. Les granotes raucaren al jardí de la boira.

Advertisements

12 comments on “Fogonades

  1. galionar
    10 Novembre 2012

    Màgia en la imatge, màgia en les paraules. I la llum de la boira difuminant contorns, colors, somnis i certeses…
    La teva entrada, un oasi de bellesa enmig de la realitat mediocre, Pilar.
    Una forta abraçada!

    • Pilar
      17 Novembre 2012

      T’agraeixo amb el cor les paraules que em dediques. Una abraçada, Montse!

  2. carmerosanas
    10 Novembre 2012

    M’esvairé amb tu en aigua i no hi haurà ni sorra ni riberes que ens detinguin…

    Estaré atenta al moment que florirà el lotus i les granotes l’acompanyin raucant.

    Gràcies per portar-te fins aquí un dibuix meu… Abraçades, estimades, Pilar, Montse!!!

    • Pilar
      17 Novembre 2012

      El teu dibuix em va encisar des que el vaig veure. Gràcies per deixar-me’l!

  3. Elfreelang
    11 Novembre 2012

    uf……m’esborrona la bellesa dels teus escrits! bon diumenge!

  4. m. roser
    11 Novembre 2012

    …I aleshores la Roser es va quedar bocabadada, perquè es trobà immersa en un somni de belles paraules, tan màgiques com una posta de sol a la tardor, com una dansa de les nimfes del bosc, com una cançó de bressol a la lluna, com…
    Una abraçada Pilar.

    • Pilar
      17 Novembre 2012

      Les paraules són com s’interpreten. Gràcies!

  5. sa lluna
    15 Novembre 2012

    No sé si és un follet o la lluna qui inspira tan delicades paraules,
    però estic segura de la màgia que hi ha en tu.

    Aferradetes, preciosa!

  6. Marta
    16 Novembre 2012

    Abedabun és tot l’inconscient de la Pilar, és tot els somnis que ella té per explicar, és la traducció del seu món màgic. O… a mi m’ho sembla.
    M’encanta!

    • Pilar
      17 Novembre 2012

      M’has arrencat un somriure. Gràcies!

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 10 Novembre 2012 by in Cartes a Abedabun.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: