esborrall

Res

Relats conjunts: proposta d’octubre

Res semblava pertorbar el menjar campestre. La placidesa s’estenia sobre les estovalles blanques, tot abraçant l’abundant fruita i els sucs de Bacus amb què brindaren els assistents. El blanc dels vestits de les dones feia joc amb el cel moltonejat del mes d’octubre i parlava d’una puresa primitiva que es va fondre en el transcórrer del temps. Els homes reposaven la mirada en tots i cadascun dels plecs de les robes, mentre s’abandonaven al repòs, després del brindis.

Res ressaltava de manera estranya i, no obstant això, alguna cosa anava malament en la perspectiva, trencava l’harmonia i l’obligava a endinsar-se en les senderes tristes i desolades que convergien en les ombres projectades pels arbres circumdants.

Res mostrava la sensació que s’hi endinsava i dibuixava unes esses embriagades en l’escena, que es trenaven, invisibles, envaint-ho tot, gargotejant la calidesa amb la qual va començar el dia en què va tenir lloc aquella comunió oberta amb la natura.

Res va impedir deixar al descobert la lluita entre les essències material i espiritual atribuïdes a homes i dones, que va esquinçar la tela de dalt a baix, en una profunda ferida.

Res va detenir el pintor quan va abandonar la seva creació i la va fer miques abans que passés el que la seva ment acabava de inventar, tot salvant la idea edènica que podria recompondre algun dia, quan el seu jo més plàcid tornés a habitar-li.

Anuncis

26 comments on “Res

  1. anforsa
    19 Octubre 2012

    Res semblava res
    aquest res es preguntava
    si al no res arribava
    a estampar el pinzell…
    Res era poca cosa
    tot semblava molt difús…
    Consistencia que no gosa
    destruir aquell futur.
    Analitzava el seu conte
    un res fútil, emperesit
    potser tant li feia… Compte,
    el quadre pot ser destruit.
    ………………………. Anton.

    • esborrall
      19 Octubre 2012

      En un tres i no res, pot passar de tot! Gràcies, Anton.

  2. sa lluna
    19 Octubre 2012

    I per no ser res, a mi m´agradat força.
    Agrair al pintor que la refés i, a tu, per donar-li vida.

    Aferradeta.

  3. carmerosanas
    19 Octubre 2012

    Potser el jo més plàcid, si algun dia l’hem tingut, sempre acaba tornant i el pintor ha refet la seva tela, qui sap si fins i tot molt millor que la primera.

    El teu punt de vista, esborralleta estimada, mai no es banal i sempre ens omple de preguntes i camins infinits de respostes.

    Bon cap de setmana i una abraçadeta.

    • esborrall
      19 Octubre 2012

      Tal vegada el pintor faci el que dius, Carme…I si no és així, ningú l’arrabatarà un instant en què podria haver creat l’obra de la seva vida; tan meravellosa, que el va destruir i ell es va venjar.
      M’agrada deixar els textos oberts a la imaginació de qui els llegeix. Trobo que és una manera d’enriquir-los.
      Bon cap de setmana, MACA!

  4. XeXu
    19 Octubre 2012

    Aquests pintors tenen uns canvis de caràcter que no hi ha manera d’entendre. Quin rampell li va agafar, sort que va conservar-ne la idea.

    • esborrall
      19 Octubre 2012

      A aquests artistes cal deixar-los per impossibles, especialment quan els surt el “geni” que tenen dins. Benvingut, Xexu. Gràcies

  5. Elfreelang
    20 Octubre 2012

    mai havia llegit res tant ple! enhorabona! un relat molt bo! res m’ha agradat tant com llegir-lo!

  6. montse
    20 Octubre 2012

    Endavant, d’aquests rampells en surt la creativitat.

    • Pilar
      20 Octubre 2012

      Esperem que el pintor et faci cas, Montse. Benvinguda i gràcies!

  7. Rafel
    20 Octubre 2012

    Molt bona descripció de la lluita entre el pintor i els personatges que hi ha creat.
    Vist en sentit més pragmàtic, de fet també dóna feina als restauradors.

    • Pilar
      20 Octubre 2012

      En aquest cas, Rafel, em temo que els restauradors poca cosa podien fer. El pintor, sí, eh?…Tot i que no n’estic molt segura.

  8. m. roser
    20 Octubre 2012

    El pintor després de finida la seva obra, on ha representat una estampa plena de placidesa, té un pressentiment d’alguna mal averany que podria succeir, i que pot fer malt bé la calma de l’escena campestre i per allunyar els fantasmes, no s’ho pensa dues vegades i destrueix aquella obra tan bucòlica…
    Depenent del seu estat d’ànim la tornarà a refer, o no…
    Petonets.

    • Pilar
      20 Octubre 2012

      Igual i alguna de les figures que dibuixà li mostrava alguna cosa que no li abellia…Es qie, de fantasmes se’n troben als llocs més inesperats. ^0^

  9. Sícoris
    20 Octubre 2012

    De vegades, una calma excessiva és el preludi d’una tempesta forta. Segurament, el pintor era molt intuïtiu.
    Un relat ben poètic, amb final obert.

    • esborrall
      20 Octubre 2012

      És cert que darrere la calma sempre hi ha tempesta i a l’inrevès. Crec que el pintor veia més enllà de les formes i els colors imaginats. Benvinguda, Sícoris. Gràcies per comentar.

  10. M’ha agradat molt com has plasmat la idea del tot sembla perfecte però res ho és, i el pintor n’és l’amo!

    • esborrall
      21 Octubre 2012

      Les façanes no mostren mai el que hi ha a l’interior. N’hi ha que són una meravella, però a dins pot haver-hi un gran caos. Tal és el cas del pintor que he volgut plasmar. La seva creació ens transmet un paisatge idílic, però la seva ànima està apagada i els colors i les textures plenes de llum el fan mal, tant que decideix destruir-les per poder sobreviure.
      M’agrada molt la idea del Deu que domina la seva creació. M’agrada i m’esgarrifa alhora.
      Benvinguda, Anna. Gràcies per comentar.

  11. zel
    21 Octubre 2012

    M’ha agradat molt!

    • Pilar
      21 Octubre 2012

      La qual cosa, m’alegra! Benvinguda i gràcies per comentar.

  12. assumptabloguera
    23 Octubre 2012

    Caram! Com si els personatges poguessin continuar la història des del punt en que el pintor l’ha deixat plasmada… i aquest, tement alguna cosa terrible, prefereixi abans destruir la seva obra… Quin relat! Impressiona… i molt!!

    • esborrall
      24 Octubre 2012

      De vegades he sentit la vida córrer, més enllà de l’escena, a algun quadre. N’has encertat molt la idea de l’escrit. Benvinguda Assumpta. Gràcies per comentar.

  13. Gerònima
    24 Octubre 2012

    De vegades Res és Tot.
    A mi també m’ha agradat moltíssim. Una abraçadeta!

    • Pilar
      25 Octubre 2012

      I a l’inrevés! ^0^ M’alegra, Gerònima. Benvinguda i gràcies per comentar.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 19 Octubre 2012 by in Relats.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Tot enllaçant poemes

Penedesfera

counter for wordpress

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: