esborrall

La caixa

Relats conjunts: Proposta de setembre

Aparegué en un racó de la plaça, entre el taronger i el banc, per l’art de màgia de les mil llums de la nit, mentre tots dormien. No obstant això ningú la va veure fins a la tarda en què l’interès dels nens a la sortida de l’escola la va fer visible, fins i tot als ulls més cecs. Era una caixa amb el fons vermell que recordava una cabina de telèfons d’aquelles que sortien en les postals de l’estranger. Estava tancada hermèticament i no tenia ranures, com si una sola peça de fusta hagués adoptat aquella forma sense necessitat de claus, martells, ni serra. Uns dibuixos formats per figures geomètriques que adornaven el seu rubor, unien els diferents costats com si d’un trencaclosques es tractés i convidaven a donar voltes al voltant per veure completament l’escena que protagonitzaven.

La tarda transcorria i en el transcurs del temps hi havia més gent arremolinada. La curiositat de la mainada s’havia estès per tot el poble fins a omplir la plaça per complert. En un moment determinat una mà infantil va assenyalar una anciana que estava asseguda al banc, tot contemplant l’algaravia i que no havien percebut fins llavors, absorts com havien estat amb el receptacle. Ningú la coneixia. S’hi aproparen i li preguntaren si n’era la propietària i què contenia. La dona va respondre afirmativament i va aclarir els seus dubtes: Era un teatre de marionetes, d’aquelles que es movien quan estiraves dels fils i et feien oblidar l’entorn en temps antics, abans que “Cronos” s’encongís. Conscient de la fascinació despertada, els convidà a asseure’s per fer-los una representació, la qual cosa van acceptar de bon grat.
La vella resseguí les figures amb un objecte que ningú encertà a saber què era i aquestes es desprengueren i es multiplicaren a través dels espais sense fons que deixaren en la fusta. Al fons hi havia uns fils que, quan estaven muntades seguint la tècnica de les tres dimensions de les figures geomètriques que treballaven a l’escola, les ajudaren a moure’s. Va ser una representació brillant, que va fer les delícies de tots els que van assistir-hi fins que, en els ulls il·lusionats va caure la nit.

Amb el nou dia no va haver-hi caixa, ni dibuixos, ni curiositat, ni anciana. Tan sols la música vocal amb la qual van parlar les marionetes romania en les oïdes dels nens, abans que el temps s’encongís més encara, tallant-los les cordes del record.

Advertisements

12 comments on “La caixa

  1. carmerosanas
    26 Setembre 2012

    Em sembla un relat tant ple de màgia que me la sento a la pell… una màgia, que com totes se’ns esvaeix amb el nou dia.

    Si cantessin la música mentre la recorden, els nens, el temps s’encongiria menys.

    La cantem? 🙂 Una abraçada dona màgica!

    • Pilar
      26 Setembre 2012

      Cantem-la, Carme. Així, plegades, ens podrem ajudar en el que s’ens oblidi, que segur que no serà el mateix.
      Una abraçada!

  2. sa lluna
    26 Setembre 2012

    M´ha agradat molt!
    És cert que té una màgia que fa somiar, com la caixa en aquella plaça on s´arremolinaren tots.

    Aferradetes!

  3. m. roser
    28 Setembre 2012

    Preciós Pilar, un conte per explicar a la mainada, fent rotllana a l’entorn de la llar de foc i fer-ho amb tanta complaença, que aclucant els ulls, arribin a veure(i a viure) la caixa, la velleta i els personatges del teatre de titelles…
    “els dibuixos que adornaven el rubor de la caixa”, una bonica metàfora!
    Petonets.

    • esborrall
      30 Setembre 2012

      M’alegra que t’hagi agradat. Ja saps que sóc molt amiga de la metàfora, la qual m’estalvia frases i m’ajuda a dibuixar.
      Una abraçada!

  4. Elfreelang
    29 Setembre 2012

    Has fet del quadre un pretext per un conte joc infantil, una rondalla i unes gotes de màgia que trasmuden el quadre en caixa de somnis!

    • esborrall
      29 Setembre 2012

      Els quadres són el millor pretext. 😀 Gràcies!

  5. El fem fatal
    30 Setembre 2012

    Quan les dimensions que ens pensem que coneixem s’estiren i s’arronsen sempre passen coses interessants!

    • esborrall
      30 Setembre 2012

      Els plecs de les dimensions i els del temps, contenen experiències increïbles que paga la pena de descobrir.
      Benvingut/benvinguda. Gràcies!

  6. rcasas22el
    30 Setembre 2012

    Una màgia que perdura en la mil i una dimensions dels records d’infantesa.

    • esborrall
      30 Setembre 2012

      I tant de bo que mai l’oblidem, perquè ens privaria de escriure i descriure instants feliços.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 26 Setembre 2012 by in Relats.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: