esborrall

Ambre

Lajos Paszthory

Juliol es veu fràgil, sobre els daurats que claregen aram. Refulgeix l’ambre del rumor assolellat que crepita administrant les paraules. Antigues eres buiden de vent l’estiu, res no es mou, no se sent res. Aromes de família m’arriben de lluny i les exhalo, àvida, abans que s’escapoleixin en els passos entre les orenetes i les antenes.

L’ànima, de vegades, es desperta de la seva cromàtica quietud i es capmoix a recórrer carrers que no van enlloc. Les parets intenten protegir les voreres ardents, amb l’ombra nítida del fullatge que el sol projecta, delimitant la transparència, sobre les esquerdes. Mentre, altres orenetes descansen, tot imitant juliol, sobre balcons d’argila i palla, que roden en la incertesa dels temps i corren per arribar a un lloc inexistent, més enllà del somni conclòs. Graons que pugen cap a teulades obertes em tornen el timbre d’unes rialles llunyanes, que perdo de vista abans d’assolir-les. De mel es queden orfes, els llavis.

Anuncis

12 comments on “Ambre

  1. carmerosanas
    19 Juliol 2012

    sembla que les fragilitat han fet niu i que crien entre nosaltres amagades o bé descartades a voltes… el vent calent de l’estiu no ens reconforta, però respiro, com si l’aire fos fresc, com si de cada dia en vingués una bona sorpresa.

    Sento les cigales cantant a tota veu la calor i em rfresco e n els teus mots.

    T’envio un ventet amic que refresqui, Pilar, i que et digui un parell de petonassos… fresquets…

    • esborrall
      10 Agost 2012

      Em van arribar el cant de les cigales, el ventet amic i els petonassos fresquets. Gràcies, preciosa.

  2. Elfreelang
    19 Juliol 2012

    No sé com les teves paraules m’han dut a un temps antic sota la calor nítida de juliol, enmig d’una era i a tocar dels rostolls encesos de groc i punxeguts drets mirant al cel després de la sega…una abraçada de juliol t’envio junt amb un ventall per fer més suportable l’escalfor del sol

    • esborrall
      10 Agost 2012

      De vegades només trobo paraules antigues per expressar-me…Tant com els ventalls que tant m’agraden. Gràcies!

  3. Mari-Pi-R
    19 Juliol 2012

    Parece que describas un Julio antaño de los que había frescor y tranquilidad, no como los de hoy.
    Una bonita creación, un abrazo

    • esborrall
      10 Agost 2012

      Los Julios de antaño me encantaban, aunque me obligasen a ponerme calcetines de perlé.
      Un abrazo.

  4. m. roser
    19 Juliol 2012

    Jo, amb paraules d’estar per casa, penso que aquest ambre em recorda les mil i una tonalitats de les terres àrides de la Segarra,
    el mar d’espigues, el rostoll, les garbes que fan la migdiada al mig del camp…I s’escolta el cant de les cigales, anunciant més calor i veiem sobrevolar sobre els nostres caps les orenetes, buscant algun insecte despistat, o algun bassiol per calmar la set…

    L’altre dia, a la piscina, unes noies sentint el concert de les cigales , es pensaven que eren ocells… No hi ha gaire cultura camperola!

    Petons amb una mica de marinada fresqueta .

    • esborrall
      10 Agost 2012

      Quina delícia, la Segarra. Aquí, els camps de blat s’alternen amb les vinyes i la composició paisatgística també és espectacular. Les melodies que m’hi arriben, tinc la sort de tenir camps i vinyes a prop i un parc enorme, són de cigales i de grills.
      Gràcies pel teu paisatge. Petons!

  5. anforsa
    20 Juliol 2012

    Sol calent d’estiu
    que enerva suorada,
    que busca ombriu ple
    de cant de petots i sigales…
    Sol caient com llosa
    que aplana voluntats
    i enardeix la peresa
    prop del bujol ple de mam.
    Sol castrant del treball
    arracona les històries
    d’esclopet i de falç,
    de pallus, gra i grapissos
    de palla per rebolcar,
    de trill i rodet i mules
    de canalles acatant
    el surriac de crit del amo :
    – Para compte, la Romera
    està a punt de trepitjar-te
    Vinga, catumbella i endavant….
    La catrana aixeca el mosso
    amb un xirrit com grill mascle,
    Sol calent d’estiu
    colorada de groc, ambre
    que empastifa, que omple
    d’aram on fan el tiberi
    per el treball de l’erada.
    ……………………………… Anton.

    • esborrall
      10 Agost 2012

      Saps? Al darrere de casa hi havia una era. Al dia d’avui és la Plaça de l’Era Enrajolada. De vegades s’instal-laven firaires. Que bé que ens ho passàvem.
      M’encanta mirar el paisatge des de la finestreta del teu trenet. gràcies!

  6. Marta
    22 Juliol 2012

    Pilar
    un text preciós.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

Information

This entry was posted on 18 Juliol 2012 by in Eco.

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Tot enllaçant poemes

Penedesfera

counter for wordpress

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: