Flama del Canigó que ens arribes des del cim, en què t’han vetllat tota la nit i conquestaràs les tenebres. Quan el dia s’apagui, seràs Esclat. Enrenou de rialles i remor de ball. Gatzara encesa en les pires, els seus ninots de drap. Rellotges sense busques, amagatalls secrets de mobles vells i fusta robada als carrers veïns. Albor de flamarades a les cruïlles sense asfalt, espurneig en els ulls, suggestió a cau d’orella del despertar de la pólvora. Carrers guanyats per la delectació de les brases que saltaran al buit i moriran gebrades, a punta de dia, quan hagis assenyalat, una vegada més, la silueta d’un poble que caminarà orlat al foc de l’alba i enlluernarà al sol.
Esborrall 
De l’intern sortires, FOC…
En el cor tens el LLOC…
sant Juan!!! llences el FLOC
que eviti L’ENDERROC
de nostre MOLT O POC
…………………………… anton.
El foc que surt de dins, que ens identifica, de diferent manera, amb diferents significats, ningú no l’apaga, Anton!
Retrat de d’una nit
i un apunt de foc.
La gresca de fons
I l’alba amb els dits
pinta un cicle nou.
Un cicle nou que ens convida a caminar, tot marcant un mateix pas. Coreografia creada pel sentiment d’un poble que s’alça al compàs del símbol d’una flama.
Pilar, aquest nou espai que ha nascut amb les primeres llums de l’estiu, promet ser un indret deliciós on poder passejar a partir d’ara i gaudir d’una literatura amb majúscules. Com si d’una dolcíssima caixa de catànies es tractés, paladejarem cada nova entrada amb tots els sentits, com si fossin besos que ens regales des del teu cor.
Gràcies per indicar-me’n el camí i moltíssima sort en aquest nou projecte!
T’agraeixo amb el cor el que em dius. Gràcies a tu per haver vingut.
Sobretot espurneig als ulls , recordant d’altres flames passades.
Que la seva claror ens identifiqui com a poble…
Petons.
El foc ens escalfa i il-lumina el cor i el pensament d’un poble on he crescut, tot nodrint-me de la seva essència.