esborrall

Esborrall

Clarejava el solstici en un contrallum vermell que em recordava un esborrall. Sentia que alguna cosa inconcebible esdevindria. La terra es despertava; caminava sense presses en un llarg badall. Uns raigs queien com raïms que incendiaven l’altre costat de la finestra. Feia olor de pa acabat de fer i el fum del cafè em pessigollejava el nas.

A la tarda, la música que poblava els carrers em va acostar a mi mateixa, recobrant la meva ànima primigènia. Vaig recordar el ressò del galop efímer del temps, ajudada per un altre esborrall que s’escampava sobre el full de paper en un acte summament gratificant. M’agradaven les figures que apareixien entre la grafia, i desvestien el silenci.

Declina la primera nit d’estiu, camí de l’alba, i uns passos, sense res predictible, es van darrere seu.

Anuncis

7 comments on “Esborrall

  1. Marta
    22 Juny 2012

    Molt bonic!!!

  2. carmerosanas
    22 Juny 2012

    Noieta, estimada, seré aquí i on tu vagis, si m’hi convides: 🙂

    El teu estil és inconfusible i te l’has endut amb tot a la seva bellesa, profunditat i complexitat.

    Sovint jo també necessito recobrar la meva ànima primigènia… 🙂 i a vegades allò que ha estat fàcil durant anys, un bon dia es torna complicat de fer.

  3. anforsa
    22 Juny 2012

    Ai, Pilar, Pilar… – així començava el primer coment que posava en el teu ESBORRALL. En aquell moment no n’hi havia cap… Res, el primer fracàs, no ha entrat per culpa meva ? Ja ens parlarem per l’altre medi… Ja no sé ni el que hi he posat al desaparegut, no devia ser important que se’n ha anat sense avisar-me. Cel·lebro el canvi i que tingui una vida de fruit madur com sempre he tingut al meu davant. Seré a teva taula junt amb tu, amb el teu somriure i parla distesa … desntranyant els teus escrits que venero… Llàstima que el temps em repreti tant i no em deixi més lliure. Sempre al teu costat, els amics T… i Anton.

  4. anforsa
    22 Juny 2012

    El raïm de la vida s’obria
    davant meu.
    Els finestrons, ulls encara plorosos
    buscaven l’aigua de la llum..
    Oberts, apanaven la menja
    del nou dia.
    Quins tresors esdevindran
    en instants propicis ?
    Clouria de nou la claror
    que em feia viure
    per que el repòs callés
    les incerteses de converses i treballs.
    Demà tornaria a seguir camí
    entre l’amigalla adicta
    i repetiria amb delit
    l’esclat de la trompeta
    que sempre m’acarona.
    …………………………. Anton.
    Fins a mil trenets, mira si en falten

  5. esborrall
    22 Juny 2012

    GRÀCIES!!!

  6. m. roser
    3 Juliol 2012

    Com diu la Carme t’has endut el teu estil…
    L’olor de pa acabat de fer, un bon començament pel primer dia d’estiu, amb contrallums vermells…
    Petons Pilar i gràcies, la teva nova caseta és una exquisidesa.

T'escolto...

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

Information

This entry was posted on 21 Juny 2012 by in Benvinguda.

Navegació

Pilar

1r premi del XXIIIè Concurs de Poesia de Primavera, Antoni Massanell 2015, amb el poemari: CAMBRES BUIDES

1r premi del XVII concurs de poesia sra. Josefina Oliveras 2014, amb el poemari: Per camins de cintres

Finalista: V Premi de Poesia Josep Maria Benet i Caparà 2013

Premi local Antoni Massanell 2013, amb el poemari: Besllum

Enter your email address to follow this blog and receive notifications of new posts by email.

Arxiu

Categories

Safe Creative #1206250054551

De teulades en amunt

Calidoscopi

Poemari de Marta Pérez Sierra, que he traduït al castellà

Reculls de contes infantils

Llibres en què he col·laborat

Tot enllaçant poemes

Penedesfera

counter for wordpress

Gràcies, Anton!

Esclatí dins la llum, la tenebra enderrocada, Podia ja tancar ulls… Sana,,, Ressuscitava. ………………. Anton

Quan l’amistat s’emmiralla es veu bonica i adquireix el millor de la figura que contempla

Gràcies, Carme!

Flors de foc, d'estams acolorits i pètals lleuge

Gràcies Carme i Sa Lluna!!!

%d bloggers like this: